dissabte, 20 de novembre del 2010

Vocabulari de la H

Les paraules que estem treballant en la setmana del 22 al 28 de novembre són: habitació, hospital, hotel, ham, helicòpter hàmster, hort, hiena, herba, hipopòtam.

dilluns, 15 de novembre del 2010

La castanyera




QUAN VE EL TEMPS DE MENJAR CASTANYES

LA CASTANYERA, LA CASTANYERA,

VEN CASTANYES DE LA MUNTANYA,

A LA PLAÇA DE LA CIUTAT,

LA CAMISA LI VA PETITA,

LA FALDILLA LI FA CAMPANA,

LES SABATES LI FAN CLOC – CLOC,

I EN BALLAR SEMPRE GIRA AIXÍ.

diumenge, 14 de novembre del 2010

Vocabulari de la G

Les paraules que estem treballant en la setmana del 15 al 21 de novembre són: gelat, gira-sol, rellotge, mongetes, gel, gerro, segell, girafa, detergent, refugi.

dissabte, 13 de novembre del 2010

El bosc



Els nins/es de la classe de 5 anys B han fet el mural del bosc. Primer han retallat les imatges de les propagandes de les joguines, després han aferrat en el mural les imatges i els trossos de paper de diari pintats de marró, finalment han pintat amb esponja el cel i en pinzell el títol del mural.

dissabte, 6 de novembre del 2010

Vocabulari de la G

Les paraules que estem treballant en la setmana del 8 al 14 de novembre són: fang, ganivet, gos, gota, guardiola, mag, mandonguilles, paraigua, puding, regal.

dijous, 4 de novembre del 2010

Faves reina mora i de farratge





El dimarts 2 de novembre de 2010 hem plantat faves reina mora i de farratge a l’hort d’infantil.



Vicia faba, la favera, és una planta trepadora herbàcia, anual.

Té les tiges fortes de coloració verda, anguloses i buides, ramificades, de fins a 1,5 m d'altura. Segons l’afillament de la planta varia el nombre de tiges.

L'arrel de la favera creix en profunditat fins a aconseguir un llarg similar al de la tija de la planta. Com altres fabàcies, els nòduls de la mateixa tenen la propietat de fixar nitrogen en el sòl; encara que fins a un 80% del mateix és consumit per la pròpia planta, el 20% restant millora la fertilitat de la terra, per la qual cosa el cultiu s'empra en sistemes de rotació per enfortir sòls esgotats.

Té les fulles alternes, compostes, paripinnades, amb folíols amples de forma ovals -arrodonits, de color verd fosc.



Les flors estan agrupades en raïms curts de 2 a 8, aconseguint els 4 cm de llarg, amb pètals blancs tacats de violeta, porpra o negre. Són hermafrodites, i la planta és capaç de polinizar-se.



El fruit és un llegum, posseeix una beina allargada de longitud variable entre 10 i 35 cm i de consistència carnosa, tenen un envà esponjós amb una espècie de pèl apelfat entre les llavors sent aquestes més o menys aixafades. Dins d'aquesta beina se situen les llavors posades en fila. La beina, de color verd groguenc en estat immadur, s'enfosqueix i es torna pubescent en assecar-se. Els grans a l'interior de la mateixa varien entre 2 i 9.

Les faveres són originàries com a cultiu de l'Orient Pròxim, estenent-se per tota la conca mediterrània. Actualment la favera es conrea a tot el món.

La favera es desenvolupa bé en gairebé tots els tipus de sòl però prefereix els que tinguin un bon drenatge, encara que suporta també els argilencs. Requereix bastant humitat.

Són riques en carbohidrats i proteïnes. A mesura que maduren endureixen i guanyen en midó, per la qual cosa s'han de recol•lectar abans de la seva maduració. El fílum de color fosc o negre indica que ja no és recomanable per a consum humà.

Les rosques i tortells de reis, menjades en dates assenyalades (Sant Valero, Reis Mags, etc. ) coincidents amb les festes paganes de la sembra, la recol•lecció, la primavera etc... solen portar una o dues sorpreses. Una solia ser una moneda o regal favorable, i l'altra habitualment desfavorable que obliga a pagar el tortell, consisteix generalment en una llavor de fava.

Aquesta costum, que ha existit sempre del Tortell de Reis, ho hem heretat dels Romans i van ser ells els qui van idear el de posar una fava dins del tortell i al que li tocava era el rei de la festa.

Estan recomanades per a:
• Colesterol: absorbeix el greix dipositat en les venes.
• Diürètica: si es fan infusions amb les seves flors.
• Alzheimer, gràcies a la lecitina i al pujol.
• Depurativa: antireumàtica, infusió amb les seves flors.
• Afavoreix el trànsit intestinal.

En comprar-les hem de fixar-nos en què la beina estigui tesa, de color verd brillant i que en doblegar-la es trenqui i cruixi. Si es doblega o es veu mústiga és mal senyal i no hem de comprar-les. Les faves es consumeixen tant crues com cuinades.

Les faves cuinades es prenen ofegades, saltejades amb cansalada o pernil, en minestra, estofades i en la cuina moderna s'han fet algunes amanides a força de faves.

Wikipedia: fava

Botanica-online

InfoAgro.com

EURORESIDENBTES

dimecres, 3 de novembre del 2010

SA TRENCADA








































































Com cada any a la tardor i en vespres de tot sants celebrem "SA TRENCADA".

Em sortit al pati de primaria a menjar fruits secs en companyia de la resta de nens i nenes de l'escola.
















































NOVETATS DEL MES D'OCTUBRE



Al mes d'octubre els nostres peixos, na Lissi i Taronja, han tingut família.

Són pares de 10 peixets.
Aquest curs som la classe de les papallones.
Amb l'ajuda dels pares i de les mares hem recopilat informació, dibuixos i fotografies.
Estem aprenent moltes coses!.

BENVINGUTS AL NOU CURS ESCOLAR 2010-2011