Les paraules que estem treballant en la setmana de l'1 al 7 de novembre són: foca, figa, farina, forquilla, sofà, baldufa, infermera, xef, golf, bolígraf.
divendres, 29 d’octubre del 2010
Trencada dels fruit secs 2010
El divendres 29 d’octubre de 2010 hem celebrat la “Trencada de fruits secs” per conèixer millor els fruits de la tardor i fomentar hàbits d’alimentació sans.
dissabte, 23 d’octubre del 2010
Vocabulari de l'E
Les paraules que estem treballant en la setmana del 25 al 31 d'octubre són: elefant, estrella, escala, ensaïmada, pera, maleta, bicicleta, torre, ximpanzé, termòmetre.
Observem les carxoferes i les pastanagues
La carxofa o alcaucil (Cynara scolymus) és una planta conreada en climes temperats.
El nom de carxofa procedeix de l'àrab al-kharshûf; el d'alcaucil de l'àrab al-qabsíl.
Originalment procedents del Mediterrani, Nord-oest d'Àfrica.
La carxofera és una planta molt propera del card borriquer comú.
És perenne de fins a 2 metres d'altura, de la família de les compostes, que torna a brollar del cep tots els anys, passat l’hivern, si el fred no la va gelar.
Tira una rosassa de fulles profundament segmentades encara que menys dividides que les del card i amb poques o cap espina. Les fulles tenen color verd clar en el feix i en el revés estan cobertes per una pelussa blanca que li donen un aspecte pàl•lid. Tant el pecíol de la fulla com la vena principal tenen costelles longitudinals molt sortints.
Les flors són de color blavenc. A la part alta de la tija, i en algunes branques que sorgeixen laterals porten uns cabs molt gruixuts, les carxofes, cobertes de nombroses bràctees coriàcies, a la base de les quals està el tendre i comestible. En florir, endureixen molt aquestes bràctees i no es poden aprofitar per menjar.
En la carxofa, després de l'aigua, el component majoritari són els hidrats de carboni, entre els quals destaca la inulina i la fibra. També conté minerals com el sodi, el potassi, el fòsfor, el calci i el ferro; i entre les vitamines destaca la presència de A, B1, B3 i petites quantitats de vitamina C. En la seva composició hi ha una sèrie de substàncies que es troben en petita quantitat, però dotades de notables efectes fisiològics positius:
• La Cinarina: substància àcida amb efecte colerètic, és a dir, amb capacitat per augmentar la secreció biliar. També és diürètic, provoca major expulsió d'orina.
• Els Esterols: amb capacitat per limitar l'absorció del colesterol en l'intestí.
S'utilitza per tractar l'anèmia, la diabetis, el restrenyiment, els càlculs de la vesícula biliar, la gota, el reuma i és molt recomanada per prevenir el càncer de còlon.
Es pot menjar cuita, calenta, tèbia, freda i cuita al vapor.
La manera més saludable d'usar-la és bullida al natural amb suc de llimona i oli.
En bullir-la, per evitar que s'enfosqueixi ha d'agregar a l'aigua de cocció un tros de llimona.
En triar-la s'ha de buscar el que estigui ben tancada i compacta en estrènyer-la, amb les fulles fermes, i per reconèixer si és fresca s'ha de separar una fulla, fallir-la i si produeix un soroll sec, el producte és tendre.
Les seves flors igual que les del card contenen el fermento lab. que serveix com a quall de la llet.
Wikipedia: Carxofa.
Alimentación sana
Botánica - ONLINE
divendres, 15 d’octubre del 2010
Vocabulari de la D
Les paraules que estem treballant en la setmana del 11 al 17 d'octubre són: disc, diana, dinosaure, roda, corda, ordinador, dard, petard, lleopard, dofí.
divendres, 8 d’octubre del 2010
Vocabulari de la C i Ç
Les paraules que estem treballant en la setmana del 11 al 17 d'octubre són: antifaç, balancí, cistella, cireres, llaç, eriçó, pedaç, pinça, ceba, estruç.
Primeres fulles de les pastanagues
Surten les primeres fulles de les pastanagues sembrades el 29 de setembre de 2010.
Endevinalla 1
En el mes d'octubre treballem la tardor.
Cauen, cauen
sense parar
i no deixen
de ballar.
(Les fulles)
Cauen, cauen
sense parar
i no deixen
de ballar.
(Les fulles)
diumenge, 3 d’octubre del 2010
"Com educar, com ensenyar, com aprendre"
"Com educar, com ensenyar, com aprendre"
Contingut
En aquest Cd es poden escoltar les veus en mp3 de diversos experts internacionals que parlen sobre la manera com podem educar, ensenyar i aprendre. Aquestes són algunes de les idees que conté:
«Són necessàries pautes educatives coherents dels pares, que es creïn uns principis bàsics com a límits i que no es vagin canviant.» Rosa Isabel Rodríguez. Dra. en Psicopedagogia. Universitat de les Illes Balears.
«És la nostra manera de fer, l’exemple, el que més penetra en l’educació. És important establir diàleg, que parlem amb els nins però que també els escoltem.» Irene Balaguer. Pedagoga. Presidenta de Rosa Sensat. Barcelona.
«Convé crear una expectativa alta de l’estudi, perquè els nins i joves vegin que per als seus pares l’escola és important.» Antoni Ballester. Dr. en geografia. Coordinador del Seminari d’aprenentatge significatiu de l’ICE. Universitat de les Illes Balears.
«La primera causa que els professors plantegen com a causa del fracàs escolar és la desmotivació dels alumnes. Es tracta de crear un clima de treball on alumnat i professorat estiguin més relaxats i més satisfets.» María del Cristo Alonso. Equipo Técnico del Programa de Centros de Atención Preferente. Gobierno de Canarias.
«La característica de l’ésser humà és la creativitat, que està relacionada amb la intel·ligència. Convé ser el més creatiu possible.» David de Prado. Dr. en Ciències de l’Educació. Master of Arts Universitat Stanford. Universidad de Santiago de Compostela.
«Quan els alumnes exploren la seva pròpia creativitat redescobreixen el plaer que suposa aprendre.» María Antonia Ferriol. Llicenciada en Ciències de l’Educació. Universitat de les Illes Balears. Psicomotricista.
«Tot el paisatge en educació s’ha mogut. El mapa conceptual, que és com es representa el coneixement, fa que poguem parlar d’una educació adaptada al seu temps.» Fermín M. González. Catedràtic de Didàctica de Ciències Experimentals. Universitat Pública de Navarra. Professor visitant de la Universitat de Cornell (USA) i el King’s College de la Universitat de Londres.
«Amb aquesta metodologia es redueix el fracàs escolar en un tant per cent espectacular.» Manuel Rico. Llicenciat en Ciències de l’educació. CEIP Cronista Chabret de Sagunt. València.
«El programa informàtic gratuït per aprendre CmapTools és usat per la NASA, l’armada d’Estats Units i els experts de plantes nuclears.» Alberto J. Cañas. Director associat del Institute for Human and Machine Cognition de Pensacola. (USA). Professor associat de la Universitat de West Florida. Enginyer en sistemes computacionals a Monterrey.
Presentadors: Bernat Ramis, Gaspar Servera, Salvador Giordano. Ràdio Calvià.
S’autoritza la reproducció total o parcial no lucrativa d’aquest CD citant-ne la font i l’autor o l’autora.
Més informació: www.aprendizajesignificativo.com
Contingut
En aquest Cd es poden escoltar les veus en mp3 de diversos experts internacionals que parlen sobre la manera com podem educar, ensenyar i aprendre. Aquestes són algunes de les idees que conté:
«Són necessàries pautes educatives coherents dels pares, que es creïn uns principis bàsics com a límits i que no es vagin canviant.» Rosa Isabel Rodríguez. Dra. en Psicopedagogia. Universitat de les Illes Balears.
«És la nostra manera de fer, l’exemple, el que més penetra en l’educació. És important establir diàleg, que parlem amb els nins però que també els escoltem.» Irene Balaguer. Pedagoga. Presidenta de Rosa Sensat. Barcelona.
«Convé crear una expectativa alta de l’estudi, perquè els nins i joves vegin que per als seus pares l’escola és important.» Antoni Ballester. Dr. en geografia. Coordinador del Seminari d’aprenentatge significatiu de l’ICE. Universitat de les Illes Balears.
«La primera causa que els professors plantegen com a causa del fracàs escolar és la desmotivació dels alumnes. Es tracta de crear un clima de treball on alumnat i professorat estiguin més relaxats i més satisfets.» María del Cristo Alonso. Equipo Técnico del Programa de Centros de Atención Preferente. Gobierno de Canarias.
«La característica de l’ésser humà és la creativitat, que està relacionada amb la intel·ligència. Convé ser el més creatiu possible.» David de Prado. Dr. en Ciències de l’Educació. Master of Arts Universitat Stanford. Universidad de Santiago de Compostela.
«Quan els alumnes exploren la seva pròpia creativitat redescobreixen el plaer que suposa aprendre.» María Antonia Ferriol. Llicenciada en Ciències de l’Educació. Universitat de les Illes Balears. Psicomotricista.
«Tot el paisatge en educació s’ha mogut. El mapa conceptual, que és com es representa el coneixement, fa que poguem parlar d’una educació adaptada al seu temps.» Fermín M. González. Catedràtic de Didàctica de Ciències Experimentals. Universitat Pública de Navarra. Professor visitant de la Universitat de Cornell (USA) i el King’s College de la Universitat de Londres.
«Amb aquesta metodologia es redueix el fracàs escolar en un tant per cent espectacular.» Manuel Rico. Llicenciat en Ciències de l’educació. CEIP Cronista Chabret de Sagunt. València.
«El programa informàtic gratuït per aprendre CmapTools és usat per la NASA, l’armada d’Estats Units i els experts de plantes nuclears.» Alberto J. Cañas. Director associat del Institute for Human and Machine Cognition de Pensacola. (USA). Professor associat de la Universitat de West Florida. Enginyer en sistemes computacionals a Monterrey.
Presentadors: Bernat Ramis, Gaspar Servera, Salvador Giordano. Ràdio Calvià.
S’autoritza la reproducció total o parcial no lucrativa d’aquest CD citant-ne la font i l’autor o l’autora.
Més informació: www.aprendizajesignificativo.com
dissabte, 2 d’octubre del 2010
Vocabulari de la C
Les paraules que estem treballant en la setmana del 4 al 10 d'octubre són: claus, cadira, calendari, coca, macarrons, americana, sac, abric, albercoc.
Sembrem pastanagues i bledes
La bleda és nativa d'Europa meridional, hi ha nombroses varietats pel fet que es conrea extensament en totes les zones temperades del món.
És una planta amb grans fulles verdes i carnoses penques blanques. Van ser els àrabs els qui van iniciar el seu conreu cap a l'any 600 a.C. Tant els grecs com els romans van conèixer i van apreciar les bledes com a aliment i com a planta medicinal. En l'actualitat, Europa central i meridional i Amèrica del Nord, són les principals zones productores.
Les varietats de bledes varien pel color i la grandària de les seves fulles i penques. La varietat Swiss Chard, també coneguda com Silver Chard o Seakale Beet, presenta les penques blanquinoses i les fulles verdoses i arrugades. No obstant això, la Ruby Chard i la Rainbow Chard, destaquen per les seves penques grosses i vermelloses.
La bleda aporta majoritàriament aigua i quantitats molt menors d'hidrats de carboni i proteïnes, per la qual cosa resulta poc energètica, encara que constitueix un aliment ric en vitamines, sals minerals i fibra. Després de l'espinac, és la verdura més rica en calci i magnesi. Quant a vitamines, destaca la presència de folatos, vitamina C i betacaroteno o provitamina A (l'organisme la transforma en vitamina A a mesura que la necessita). La bleda crua conté molta més vitamina C que la cuita, per la qual cosa en amanida constitueix una bona font d'aquesta vitamina.
Les fulles verdes més externes són més vitaminades (fins a 50 vegades més en el cas dels betacarotenos).
En dietes d'aprimament, les bledes simplement bullides, al vapor o saltades amb una mica d'oli d'oliva, formen un plat molt recomanable. Pel seu excel•lent aporti de folatos, és un aliment imprescindible en la dieta de la dona embarassada. La deficiència d'aquesta vitamina durant les primeres setmanes d'embaràs pot provocar malformacions en el desenvolupament del sistema nerviós del futur bebè. En amanida el seu aportació d'aquesta vitamina és major, ja que és molt sensible a la calor, i en coure-la es perd part important.
D'altra banda, les fulles presenten propietats laxants i diürètiques, la qual cosa resulta beneficiós per a un bon nombre d'afeccions: restrenyiment, hemorroides, hipertensió i retenció de líquids, entre d'altres.
No obstant això, les bledes contenen bastants oxalats. Per això, han de consumir-se amb moderació en cas de càlculs biliar o litiasi renal.
El sabor de les bledes és similar als dels espinacs, encara que quelcom més suau. Les fulles verdes i fines requereixen menys de la meitat del temps de cocció que les penques blanques.
Les fulles tendres es poden prendre crues en amanida. Si són ja velles, és millor consumir-les sense les tiges i nervis, ja que aporten un sabor amarg.
A l'hora de comprar-les, els exemplars de major qualitat són aquells amb fulles llises, brillants i de color verd uniforme (sense taques), amb penques dures i de color blanc. Si les fulles són gaire grans i arrugades, vol dir que ja han florit o estan a punt de fer-ho, i això fa que les seves penques desenvolupin un sabor molt amarg.
Si es compren fresques i es desitgen congelar, s'han d'escaldar prèviament durant 2-3minuts en aigua bullint i posteriorment es congelen.
És una verdura molt perible,per la qual cosa convé consumir-les en el menor període de temps. Si la guardem en el verdurer de la nevera, es conserva uns dies més.
Antigament, la pastanaga es conreava per les seves fulles i llavors aromàtiques, no per la seva arrel. Encara avui, alguns dels seus parents es conreen per aquestes, tals com el julivert, el fonoll, l'anet i el comí. En el segle I s'esmenta per primera vegada l'arrel en fonts clàssiques. La pastanaga moderna va ser possiblement introduïda a Europa entre els segles VIII i X. Les pastanagues taronges van aparèixer als Països Baixos durant el segle XVII.
Les pastanagues són un aliment excel•lent des del punt de vista nutricional gràcies al seu contingut en vitamines i minerals. L'aigua és el component més abundant, seguit dels hidrats de carboni, sent aquests nutrients els que aporten energia. La pastanaga presenta un contingut en carbohidratos superior a altres hortalisses. En tractar-se d'una arrel, absorbeix els nutrients i els assimila en forma de sucres. El contingut dels dits sucres disminueix després de la cocció i augmenta amb la maduració.
El seu característic color taronja es deu a la presència de carotenos, entre ells el beta-caroteno o provitamina A, un compost antioxidant que es transforma en vitamina A un vegada entra en el nostre organisme. Així mateix, és font de vitamina E i de vitamines del grup B com els folatos i la vitamina B3 o niacina. Quant als minerals, destaca l'aportació de potassi, i quantitats discretes de fòsfor, magnesi, iode i calci.
Ajuda a netejar les dents i estimula la secreció de saliva, quelcom que ajuda a contribuir indirectament a una bona digestió.
Quan es posseeix deficiència de vitamina A, se'ns dificulta veure bé a la nit ja que el nervi òptic es nodreix d'aquesta vitamina i una proteïna crida “opsina”, raó per la qual la pastanaga sempre s'ha relacionat amb el millorament de la visió.
Augmenta la producció de melanina, el pigment que li dóna color a la pell i la protegeix de les radiacions solars nocives (RAÏM i UVB).
Per la seva riquesa en fòsfor és excel•lent com vigoritzant per a una ment cansada , i com a restauradora dels nervis.
El seu efecte curatiu contra el reumatisme , gota , artritis i càlculs , ho deu a la seva enorme proporció de potassi , que combina amb els àcids.
El seu ús és igualment recomanable en les afeccions de les vies urinàries , perquè és excel•lent per als ronyons.
Com a antisèptic es pot prendre el suc diverses vegades durant el dia, especialment en les malalties infeccioses.
Les pastanagues es poden consumir de molt diverses formes. Se solen trossejar i es consumeixen crues, cuites, fregides o al vapor i es cuinen en sopes i guisats, així com en menjars preparats per a bebès i animals domèstics.
Alimentación sana
Wikipedia: bleda
Wikipedia: pastanaga
Subscriure's a:
Missatges (Atom)